Història

Aquesta mansió d’estil neoclàssic francès, coneguda com la Torre del Marquès, és un dels edificis més emblemàtics del poble. És obra de l’arquitecte Salvador Viñals i Sabaté (Barcelona 1847 – 1926), que començà a aixecar-lo l’any 1902 per encàrrec de Romà Fabra i Puig (Barcelona, 1875 – Sant Sebastià, 1948), que rebé el títol de primer marquès del Masnou.

Abans d’aquesta construcció, la finca es deia Can Valencià i pertanyia al municipi d’Alella, fins al 1845 aproximadament, moment en què el barri d’Alella es va annexionar al Masnou.

Romà Fabra i Puig era fill del primer marquès d’Alella i, juntament amb el seu germà, Ferran Fabra i Puig (Barcelona 1866 – 1944), va pertànyer a una nissaga de polítics i industrials catalans lligats a les filatures Fabra i Coats. A més, van ser mecenes de l’Observatori Fabra, que es troba al Tibidabo.

En agraïment pels generosos donatius atorgats a la vila, l’any 1921 el consistori masnoví va nomenar Romà Fabra fill adoptiu del poble i, l’any següent, el rei Alfons XIII li va concedir el títol de marquès del Masnou arran del patrocini d’un pavelló hospitalari a la Casa Benèfica per als soldats ferits que tornaven de la guerra d’Àfrica. També va col·laborar en la societat cooperativa de cases barates La Masnouense (carrers d’Itàlia, Navarra, Flors i Calcat i Francesc Macià). L’any 1944 se li va concedir la Gran Cruz del Mérito Civil.

Ferran Fabra, el seu germà, va ser el segon marquès d’Alella i alcalde de Barcelona els anys 1922-1923. Romà va casar-se amb Marcel·lina de Monteys i el seu fill Camil Fabra i de Monteys va ser nomenat segon marquès del Masnou.

Durant la Guerra Civil es va decomissar la Casa del Marquès a Camil Fabra i es donà a la CNT. Segons fonts orals, durant un temps s’hi va ubicar Esquerra Republicana i sembla que l’edifici es va utilitzar com a laboratori tècnic, ja que s’hi instal·là un transformador elèctric de 100 kW.

A partir de l’any 1968, van començar les gestions per a la cessió gratuïta d’una part de la finca per construir-hi un institut d’ensenyament mitjà (actualment l’IES Mediterrània). Els terrenys els va comprar una immobiliària, que va cedir la casa al municipi en una escriptura a favor de l’Ajuntament amb data 21 de desembre de 1989.

La casa consta de semisoterrani, planta baixa i dos pisos, però els elements més característics de l’edifici són les dues torres de planta octogonal que en flanquegen la façana principal, cobertes amb agudes piràmides de pissarra. Romà Fabra va ordenar construir el parc del Llac com a jardí de la casa. És un espai amb elements compositius propis del neoclàssic afrancesat de final del segle XIX. Hi destaca el llac central, que dona nom al parc. A l’extrem oposat a l’entrada, va construir-s’hi un conjunt d’inspiració romàntica integrat per un mirador elevat, una cova i un salt d’aigua. També hi destaquen l’esplanada central i els corredors que envolten l’estany, així com una rica vegetació ornamental.

Comparteix